Back النساء في روما القديمة Arabic Frauen im Alten Rom German Women in ancient Rome English La mujer en la Antigua Roma Spanish Emakumea Antzinako Erroman Basque زنان در روم باستان Persian Place des femmes dans la Rome antique French As mulleres na Roma antiga Galician נשים ברומא העתיקה HE Žene u starom Rimu Croatian

Dona a l'antiga Roma

L'educada i molt viatgera Víbia Sabina (ca. 136) era neboda-néta de l'emperador Trajà i esdevingué l'esposa del seu successor Hadrià. A diferència d'algunes emperadrius, va va intervenir poc en la política de la cort i es va mantenir independent a la vida privada, sense tenir fills i buscant gratificacions emocionals en les relacions amoroses.[1]

La història de les dones en l'antiga Roma és la part de la història de les dones referent a l'antiga Roma. És a dir, l'estudi del paper que les dones han jugat durant l'antiga Roma, juntament amb els mètodes necessaris per al seu estudi.

Les dones nascudes lliures de l'antiga Roma eren ciutadanes (cives),[Nota 1] però no podien votar ni exercir càrrecs polítics.[2] A causa del seu paper públic limitat, els historiadors romans nomenen les dones amb menys freqüència que els homes. Però, tot i que les dones romanes no tenien cap poder polític directe, les de famílies riques o poderoses podien exercir influència a través de negociacions privades.[3][4]

Les dones excepcionals que van deixar una empremta innegable en la història van des de Lucrècia i Clàudia Quinta, les històries de les quals van tenir un significat mític; dones ferotges de l'època republicana com Cornèlia, mare dels Gracs, i Fúlvia, qui comandava un exèrcit i va emetre monedes amb la seva imatge; dones de la dinastia julioclàudia, les més destacades Lívia Drusil·la (58 aC-29) i Agripina la Menor (15-59), qui van contribuir a la formació de costums imperials (Mos maiorum); i l'emperadriu Helena (c. 250-330), una força impulsora de la promoció del cristianisme.[Nota 2]

Com és el cas dels membres masculins de la societat, les dones d'elit i les seves accions políticament significatives eclipsen aquelles amb un estatus inferior al registre històric. Les inscripcions i sobretot els epitafis documenten els noms d'una àmplia gamma de dones de tot l'Imperi Romà, però sovint no en diuen res més. Algunes instantànies vives de la vida quotidiana es conserven en gèneres literaris llatins com la comèdia, la sàtira i la poesia, en particular els poemes de Catul i Ovidi, que ofereixen visions de dones als menjadors i als triclinis romans, en esdeveniments esportius i teatrals, compres, maquillatge, la pràctica de la màgia, la preocupació per l'embaràs, tot i això, a través del punt de vista masculins.[5]

Les cartes publicades de Ciceró, per exemple, revelen de manera informal com l'autoproclamat gran home va interactuar al front domèstic amb la seva esposa Terència i la seva filla Túl·lia, ja que els seus discursos demostren a través del menyspreu les diverses maneres en què les dones romanes podien gaudir d'una vida sexual lliure i d'una vida social.[Nota 3]

L'únic paper públic reservat exclusivament a les dones era en l'àmbit de la religió: l'ofici sacerdotal de les Vestals. Amb la prohibició del matrimoni o el sexe durant un període de trenta anys, les vestals es van dedicar a l'estudi i a la correcta observació dels rituals que es consideraven necessaris per a la seguretat i la supervivència de Roma, però no podien formar part dels col·legis de sacerdots masculins.[Nota 4]

  1. ↑ Burns, 2007, p. 124-140.
  2. ↑ Bruce i McGinn, 2004, p. 31-32, 457 i seg.
  3. ↑ Milnor, 2009, p. 278.
  4. ↑ Hanson, 1986, p. 256.
  5. ↑ Olson, 2008, p. 139.


Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «Nota» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="Nota"/> corresponent.

Developed by StudentB